Vine a riure... i avergonyir-te!

El problema quan ens imaginem com un mascle alfa és que la realitat de vegades, sovint fins i tot, està força lluny de la fantasia. I quan, com Alexandre Kominek, ets un home de trenta anys solter, addicte al sexe, a les festes, a les dones, a les drogues i al consum desenfrenat d'alcohol, sembles més un perdedor famolenc que el producte de l'any! ... L'avantatge, en canvi, per a l'humorista suís, és que en pot fer servir, certament amb el seu llenguatge deliberadament cru i les seves paraules ultra esborranyes, per retratar amb tant d'humor com de ferocitat, el retrat d'aquest bastard sensible. a la recerca d'identitat i una mica d'amor. I si aquest busca el que calgui per concloure, és perquè sap que la vida és curta i que és tan important fer l'amor com riure, fins i tot d'un mateix. Però vés amb compte de no anar massa lluny, perquè al seu racó, la Billie, l'iguana espera el seu moment i bé podria ensenyar una o dues lliçons de vida molt improbables! … Sense concessió, el viatge de l'ego d'Alexandre Kominek estableix el rècord de la masculinitat moderna, amb audàcia, energia i un toc de provocació.

"Ardent i deliberadament escombraries, per no posar-se entre les orelles de tothom".

PMR: contacteu amb Boitaclous.