La dansa tradicional

La sardana és la dansa popular catalana per excel•lència, la que, entre totes, millor simbolitza Catalunya. Es balla a l’aire lliure (als atris de les catedrals, als carrers, a les places de les ciutats i dels pobles), una dansa festiva i fraternal.

El conjunt musical especialitzat en la interpretació de les sardanes és únic al món. La COBLA consta amb els instruments següents: un flabiol i un tamborí tocats pel mateix músic; dos tibles i dues tenores (instruments de vent de la mateixa família que l’oboè i els més típics de la cobla) ; dues trompetes, un trombó de pistons, dos fiscorns (instruments amb embocadura de broquet, vàlvules i tub cònic, de la família dels sahorns, un instrument de vent metall) i una trompeta i un segon trombó.

Per tant…de les planes del Rosselló i de l’Empordà (bressol de la sardana actual) fins més enllà de l’estuari de l’Ebre, la sardana convida a la festa, convida a Catalunya.

La barretina

Aquest element del vestit tradicional masculí fou considerat com un símbol i signe de catalanitat. El fons té forma de semicercle. La barretina (barret català) pot ser vermella, malva o violeta i grisa o fins i tot negra. La manera de plegar-la o de posar-se-la al cap canviava segons els llocs i les classes socials que l’utilitzaven. Quan es portava plegada dreta per davant, li deien la barretina plana; si anava plegada de gairell es deia barretina de garbí.

La barretina era sobretot característica de la gent de mar, però també la portaven els pastors i els pagesos. Fou utilitzada en manifestacions ciutadanes, com per exemple durant la gran manifestació a favor del proteccionisme, a Barcelona, el 1882.

L’ús popular de la barretina començà a desaparèixer cap a finals del segle XIX, però la seva força simbòlica encara s’utilitzà en nombroses composicions literàries d’aquesta època, en particular als Jocs Florals. En aquestes composicions, la barretina esdevingué símbol de llibertat, així com també símbol dels valors de la campanya contra el conformisme urbà o símbol del valor dels catalans.

La barretina fou el títol d’un setmanari literari i polític catalanista publicat a Barcelona de manera intermitent entre el 1868 i el 1904. D’altra banda, els personatges que simbolitzaven les revistes populars Cu-Cut (1902) i En Patufet (1904) també apareixien sempre amb la típica barretina catalana al cap.
 

.