Sant Jordi, Patró de Catalunya

Sant Jordi era un militar romà cristià. Per no haver renunciat a les seves creences, fou martiritzat en temps de l’emperador romà Dioclecià, cap a l’any 303. Una de les llegendes atribuïdes a Sant Jordi, aviat convertida en la més popular, explica que un drac tenia atemorits els habitants d’un poble. Per calmar-lo li havien de donar un anyell i una donzella, que era elegida a l’atzar. Un dia la mala sort va fer que caigué sobre la filla del rei, que fou portada davant el drac. Sant Jordi l’alliberà de manera miraculosa, va matar el drac i de la sang d’aquest en van néixer roses vermelles. La donzella, el rei i tot el poble es van convertir a la fe de Crist.

Els reis catalans manifestaven sovint la seva devoció a Sant Jordi i demanaven el seu auxili per combatre els infidels. En aquell temps, països tan diferents com Geòrgia, Anglaterra, Grècia i Catalunya van fer de Sant Jordi el seu patró.

La Generalitat de Catalunya fou la principal impulsora d’aquesta devoció. Les Corts reunides a Barcelona van acordar construir la capella del Palau de la Generalitat, dedicada a Sant Jordi. El 1456, el dia de Sant Jordi fou declarat festiu a la ciutat de Barcelona.

A finals del segle XIX Sant Jordi es va convertir en símbol catalanista. La seva lluita amb el drac per alliberar la princesa simbolitza la lluita de Catalunya per la seva llibertat. El 23 d’abril, dia de Sant Jordi, se celebra també la tradicional Fira de les Roses, d’ençà del segle XV. El 1926 s’hi va sumar l’anomenat Dia del llibre, una festivitat molt arrelada, viva a tota Catalunya i que, originàriament, era una commemoració de la mort de Cervantes.

La Creu de Sant Jordi, que pren el nom i el símbol del patró de Catalunya, és una de les màximes distincions que atorga el Govern de la Generalitat.